La febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC) és una malaltia zoonòtica causada pel virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo (VFHCC). Les paparres constitueixen el seu vector principal. S’ha trobat evidència de paparres infectades a l’Àfrica, Orient Mitjà , Àsia, Europa de l’Est i Sud-oest. A Europa s’han reportat casos en humans a Albània, Armènia, Bulgària, Grècia, Kazakhstan, Kosovo, Rússia, Sèrbia, Tajikistan, Turquia, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan.
No presenta símptomes en els animals infectats, però representa una amenaça per als humans, especialment per als ramaders i altres treballadors agrícoles, veterinaris, treballadors de laboratoris i personal hospitalari, entre els quals es donen la major part dels casos.
Transmissió
En general, el VFHCC circula entre diversos animals, els quals no presenten símptomes de la malaltia i entre les paparres. Moltes espècies de mamífers poden transmetre el VFHCC a les paparres quan estan virèmics. Les aus aparentment són refractàries a la infecció però poden actuar com a vectors mecànics en transportar paparres infectades. Les aus migratòries poden propagar el virus entre àrees geogràfiques distants.
El virus de la FHCC es transmet a les persones per la picada de paparres o per contacte amb la sang o teixits d'animals infectats durant o immediatament després de la matança.
Hi pot haver transmissió entre éssers humans en casos de contacte estret amb sang,
secrecions, òrgans o altres líquids corporals de persones infectades. També es poden produir infeccions nosocomials.
Encara que hi ha diversos gèneres de paparra que es poden veure afectats pel virus de la FHCC, Hyalomma constitueix el vector principal.
Símptomes
La duració del període d'incubació depèn de la manera de contagi del virus. Després de la picada de paparra, la fase d'incubació és generalment d'1 a 3 dies, amb un màxim de 9 dies. Després del contacte amb sang o teixits infectats, el període d'incubació és normalment de 5 o 6 dies, amb un màxim documentat de 13 dies.
Els símptomes comencen de forma sobtada, en forma de febre, miàlgia, mareig, dolor i rigidesa de coll, lumbàlgia, cefalea, irritació dels ulls i fotofòbia. Hi pot haver nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i mal de coll al principi, seguits de canvis bruscs d'humor i confusió. Al cap de dos a quatre dies, l'agitació pot donar pas a somnolència, depressió i debilitat.
Altres signes clínics possibles són taquicàrdia (augment del ritme cardíac), adenopaties (inflamació dels ganglis limfàtics), i erupció petequial (erupció per hemorràgia cutània) en mucoses internes, per exemple a la boca i la gola, i en la pell. Les petèquies poden donar pas a erupcions més grans anomenades equimosis, així com a altres fenòmens hemorràgics.
Normalment hi ha signes d'hepatitis, i els pacients molt greus poden patir un ràpid deteriorament renal, o insuficiència hepàtica o pulmonar sobtada després del cinquè dia de malaltia.
La taxa de mortalitat associada a la FHCC és d’ aproximadament un 30%.
Tractament
El tractament de suport pot millorar-ne el pronòstic, sempre que s’administri precoçment.
Hi ha un tractament específic amb un fàrmac antiviral, la ribavirina, que podria ser eficaç si s’instaura dins dels sis primers dies de la malaltia, encara que no hi ha assaigs clínics que demostrin la seva eficàcia, només s'ha demostrat en estudis observacionals.
Mesures de prevenció i control
En regions endèmiques, la prevenció depèn en prevenir picades de paparres infectades i el contacte amb sang o teixit infectat.
Les mesures per evitar les picades de paparres inclouen repel·lents, evitar l'hàbitat de les paparres i el control regular de peces de vestir i pell. Cal escollir peces que evitin que les paparres s'adhereixin; es recomana l'ús de pantalons llargs dins les botes i camises mànigues llargues. Per controlar les paparres, poden utilitzar acaricides sobre el bestiar i altres animals domèstics, especialment abans de sacrificar-los o exportar-los. No es disposa de vacunes per als animals.
Actualment no hi ha cap vacuna segura i eficaç àmpliament disponible per a ús humà. L'única manera de reduir la infecció humana és la sensibilització sobre els factors de risc i l'educació de la població sobre les mesures que es poden adoptar per reduir l'exposició al virus.
Els treballadors sanitaris que atenen els pacients amb FHCC sospitosa o confirmada o que manipulen les seves mostres han d'aplicar les precaucions estàndard de control de les infeccions, el que comprèn la higiene bàsica de les mans, l'ús d'equip de protecció personal, les pràctiques de injecció segures i les pràctiques d'enterrament segures.
Les mostres obtingudes de les persones amb presumpta FHCC han de ser manipulades per personal degudament preparat en laboratoris que disposin de l'equip idoni.
ON ADREÇAR?VOS
al telèfon 061 CatSalut Respon (les 24 hores, tots els dies)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.png)
